dimarts, 9 de desembre del 2008

Dimarts 9 de desembre...

Hola a tots!!

Avui és dimarts 9 de desembre, però no noto el dimarts, de fet, el cos el tinc com un dilluns, un dilluns estrany. Després del pont de la Puríssima o el de la Constitució, (tu tries la preferència definitòria en funció de la teva bessant més religiosa o més laica...) comencem la setmana laboral amb el programa més Versàtil de la Ràdio.

Avui, per començar, hem llegit un magnífic post del blog www.Krahm.blogspot.com escrit pe FANG ara fa un any:

Forat
Quan ella va girar les claus per assegurar-se de deixar la porta de casa ben tancada, va pensar que les dues voltes que el pany permetia eren poques per tenir temps suficient d'assumir que marxava. Va romandre immòbil, amb els ulls tancats, davant la fusta podrida que havia vist la seva cara dues vegades al dia durant els darrers anys. I esperà. Només quan va sentir que la por de tornar a girar les claus en sentit contrari va ser més gran que la de treure-les i no tornar, va obrir els ulls de cop i començà a córrer escales avall.
La porta que separava la foscor de la foscor es va obrir. Aire gèlid i vent. Lliure.

El Bernat Castro ens ha parlat de Jacint Verdaguer dins la secció Vida i misèries.

La Noemí Rodríguez ha entrevistat avui en Francesc Torralba.

La Pilar Sancho ens ha relaxat d'allò més bé!

Avui hem escoltat la Loreena McKennitt - Seven Rejoices off Mary
Lluís Cartes - Camina Descalç
Pascal Comelade
i Facto de la Fe y las Flores Azules.

L'agenda de les biblios:
  • A Almenar curs de Narració de contes els dies 16 de desembre i el 27 de gener.
  • A Alguaire divendres 12 Hora del conte i del 11 al 24 de desembre Exposició Monogràfica de Llibres amb el lema A pencar! El món de treball als llibres infantils i juvenil.
Recomanació d'avui: Pilar Cabot - “Els rossinyols insomnes” (mil gràcies al Ramon Sellarès http://poesiaendins.blogspot.com/que ens ha deixat un comentari al blog!)

"Us deixo un tast del llibre de la Pilar Cabot:
Jo sóc aquest meu cos i sóc molt més:/Sóc allò que no veus, que no em coneixes./Jo sóc el cos que et lliuro i sóc l´albir/de lliurar-te´l./No em neix del cos la voluntat;/ni tan sols el desig no em neix del cos./Tot ve de lluny; no sé d´on ve; de lluny…/ d´això que em sobrepassa i que s´escapa/gloriosament/del cos que m´empresona./(M´empresona el cos?)/"

Petons i abraçades a tots....
i en aquest món tan gris... en aquest moment que ens ha tocat viure... atreveix-te i sigues tant versàtil com vulguis!